Al capítol V del "Quadern d'Aram", la mare d'Aram evoca amb pena les cançons que cantava a les seves filletes mortes. Recordaré aquí una de les que cantava la meva mare.
Als meus pares els agradava la música. El matí dels diumenges, el pare posava discos de música clàssica en una radio gramola que teniem al menjador, i de ben petita em resultaven ben familiars òperes i valsos. A la mare la sentia cantar tot sovint mentre netejava la casa. Abans es feia molt això potser perquè la gent no tenia els mitjans que hi ha ara per escoltar música i se la fabricaven ells mateixos. Recordo moltes cançons d’un repertori eclèctic que anava alternant i que incloïa temes de moda de quan era més jove, "zarzuela", i també cançó popular catalana. Podria citar-ne moltes, però n´hi havia una molt curteta que cantava sovint, que em feia molta gràcia pel seu caire entremaliat. Era la del Peret, Peret, fem un cigarro... Jo no sabia ben bé què volia dir però m’imaginava el que en realitat era: dos homes fumant d’amagat i vigilant que no els veiés l’amo. Només l’havia sentit cantar a la mare i ja molt més endavant vaig tenir la sorpresa d’escoltar-la en un álbum de La Trinca dedicat a la música popular catalana. La lletra diu així: 
Peret, Peret, fem un “cigarro”,
vigila bé, no vingui l’amo.
Si l’amo ve, fes-me un xiulet,
i de seguida, i de seguida farem paret.
vigila bé, no vingui l’amo.
Si l’amo ve, fes-me un xiulet,
i de seguida, i de seguida farem paret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada