SOBRE RODES
Aquest matí, travessant la plaça peatonal del davant de casa, he tingut la impressió de ser en un dels llocs on es concentren més cadires de rodes per metre quadrat de Barcelona. Suposo que degut al fet de comptar amb una residència d’avis allà mateix, i de ser un indret amb un elevat índex d’habitatges. Avui fa sol i sembla com si tots el vellets del barri s’haguessin posat d’acord per sortir. Hi veig un estol de cadires: motoritzades o impel·lides per algú, cadires que van a tota marxa i cadires circulant lentes; cadires multifuncionals de luxe i cadires més senzilles. En les motoritzades, la majoria dels conductors acostumen a ser prudents, encara que sempre hi ha l’excepció de l’impacient apressat, gaudint de la seva autonomia. Les cadires amb acompanyant, transiten tranquil·les i assossegades. L’acompanyant, quasi sempre és una noia. En un banc he vist una jove de vint i tants que conversava amb un senyora d’edat provecta, Tenien una cadira de rodes buida al costat. Després, lentament s’han aixecat i la velleta, en lloc de asseure’s a la cadira, l’ha pres com si fos un caminador i xino-xano han començat la marxa qui sap on. Encara es veia en cor de caminar.
Deixant el món de les cadires de rodes, és bonic que hi hagi un lloc on els ancians conviuen amb la gent que compra al super i al mercat, o que passa una estona a la biblioteca. Alguns s’asseuen en una de les terrasses que hi ha a la plaça, o en un banc a contemplar els jocs dels nens, tot prenent el solet. Segurament desitgen respirar el mateix aire, compartir glopets de vida i formar part d’un paisatge col·lectiu.
Aquest matí, travessant la plaça peatonal del davant de casa, he tingut la impressió de ser en un dels llocs on es concentren més cadires de rodes per metre quadrat de Barcelona. Suposo que degut al fet de comptar amb una residència d’avis allà mateix, i de ser un indret amb un elevat índex d’habitatges. Avui fa sol i sembla com si tots el vellets del barri s’haguessin posat d’acord per sortir. Hi veig un estol de cadires: motoritzades o impel·lides per algú, cadires que van a tota marxa i cadires circulant lentes; cadires multifuncionals de luxe i cadires més senzilles. En les motoritzades, la majoria dels conductors acostumen a ser prudents, encara que sempre hi ha l’excepció de l’impacient apressat, gaudint de la seva autonomia. Les cadires amb acompanyant, transiten tranquil·les i assossegades. L’acompanyant, quasi sempre és una noia. En un banc he vist una jove de vint i tants que conversava amb un senyora d’edat provecta, Tenien una cadira de rodes buida al costat. Després, lentament s’han aixecat i la velleta, en lloc de asseure’s a la cadira, l’ha pres com si fos un caminador i xino-xano han començat la marxa qui sap on. Encara es veia en cor de caminar.
Deixant el món de les cadires de rodes, és bonic que hi hagi un lloc on els ancians conviuen amb la gent que compra al super i al mercat, o que passa una estona a la biblioteca. Alguns s’asseuen en una de les terrasses que hi ha a la plaça, o en un banc a contemplar els jocs dels nens, tot prenent el solet. Segurament desitgen respirar el mateix aire, compartir glopets de vida i formar part d’un paisatge col·lectiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada