El capítol V del “Quadern d’Aram” comença amb el poema de Daniel Varujan “Terra porpra”, un homenatge d’amor a la terra Armènia que el va veure nèixer. Faig un altre poema semblant, pensant en un element que jo considero molt preuat del meu jardí, a Vilajuïga.
Tinc aquí, damunt la taula
una llimona que ve del meu jardí llunyà.
Qui l’ha portat, sap més bé que jo
el sentiment que s’hi amaga.
No en puc separar els ulls –com si hi haguessin arrelat.
Fruita groga; flaire galant.
Em pregunto: d’on et ve ton esforç fidel?
Amarant-te alhora d’aire i de sol,
xopant d’aigua tes ferides,
havies de sobreviure per força.
Color de llum, em dic,
fruit d’acidesa noble, miracle de l’aspra terra.
Potser encara hi alenen els vestigis
de tempestes mil·lenàries; la feresa de tants vents
van cobrir de pols fulgent la soca que et dona vida...
Potser hi roman un xic de l’amor
d’aquell que et va plantar un dia,
i tu, guardant-li per sempre vassallatge,
agraïda, correspons amb suc i aroma.
Fruita daurada -heretatge, record, relíquia;
Tinc aquí, damunt la taula
una llimona que ve del meu jardí llunyà.
Qui l’ha portat, sap més bé que jo
el sentiment que s’hi amaga.
No en puc separar els ulls –com si hi haguessin arrelat.
Fruita groga; flaire galant.
Em pregunto: d’on et ve ton esforç fidel?
Amarant-te alhora d’aire i de sol,
xopant d’aigua tes ferides,
havies de sobreviure per força.
Color de llum, em dic,
fruit d’acidesa noble, miracle de l’aspra terra.
Potser encara hi alenen els vestigis
de tempestes mil·lenàries; la feresa de tants vents
van cobrir de pols fulgent la soca que et dona vida...
Potser hi roman un xic de l’amor
d’aquell que et va plantar un dia,
i tu, guardant-li per sempre vassallatge,
agraïda, correspons amb suc i aroma.
Fruita daurada -heretatge, record, relíquia;
veient-te aquí exiliada, sola, menuda,
evoco la teva resplendent aurora damunt l'arbre
i envaïda per l'enyor, amb dolcesa t'acarono.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada