Daniel Varujan, en el poema "Fins a perdre's de vista" ens parla dels bells racons d'Armènia, lloant els quatre punts cardinals. Seguint el seu exemple, faig el mateix amb l'Alt Empordà, que és una terra que estimo molt. El campanar de la fotografia és el de Sant Onofre, una ermita blanca prop de Roses, mirador privilegiat que ofereix una vista fantàstica de la plana de l'Empordà, el mar i el Pirineu. Dos poblets més al nord trobem Vilajuïga, que és on situo el paisatge del meu poema.
.
L'ALT EMPORDÀ
Finestra de la memòria,
aqüeducte d’emocions;
m’agrada somniar desperta,
somnio que ara hi sóc.
Veig la terra empordanesa,
Nord i Sud, Llevant, Ponent,
cada punt és una festa,
serra o mar, estiu o hivern.
Nord enllà, a tramuntana,
hi albiro el blanc Canigó;
veig al Sud llum d’aigua blava,
costa i platja, sorra al sol.
Per Llevant veig oliveres,
ermites i monestirs,
i per Ponent llu la plana
plena d’horta, blat i vi.
aqüeducte d’emocions;
m’agrada somniar desperta,
somnio que ara hi sóc.
Veig la terra empordanesa,
Nord i Sud, Llevant, Ponent,
cada punt és una festa,
serra o mar, estiu o hivern.
Nord enllà, a tramuntana,
hi albiro el blanc Canigó;
veig al Sud llum d’aigua blava,
costa i platja, sorra al sol.
Per Llevant veig oliveres,
ermites i monestirs,
i per Ponent llu la plana
plena d’horta, blat i vi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada