Què és Nadal? Al novembre, la data tan sols és un xiu-xiu que de lluny avisa. A poc a poc, la remor creix insistent i ja arribat el desembre, els esquers habituals s'encarreguen d'esperonar els sentits endormiscats. Embolcalls de llum i color amb desitjos de pau i amor, arrosseguen l'esperit incapaç de resistir-se a missatges tan lloables.
Val a dir que la feinada que em suposa la celebració del Nadal cada cop se'm fa més feixuga. Certa tendència innata a complicar-me la vida hi pot ajudar. Perquè un Nadal no és Nadal sense un determinat número de factors creatius que em roben molt de temps. Però sé que, malgrat tot, un cop instal·lada en la roda festiva, gaudiré d'uns moments que compensaran l'esforç. Reunir la família a l'entorn de la taula, especialment quan hi ha infants, no és un tòpic obligat del Nadal: és una satisfacció impagable.
No puc deixar de banda la gent que aquests dies ho passa malament, per dificultats econòmiques o familiars o perquè han perdut persones estimades. La gran crisi que travessa el món i la pròpia situació del nostre país, que no acaba de trobar el lloc que molts voldríem, també fa pensar. Perquè Nadal també és temps per aturar-se a reflexionar i per ser solidari, temps de retrobar vells amics, i d'amables desitjos entre companys, veïns o coneguts; temps de regals i cançons, d'il·lusió, d'esperança, de bons propòsits; temps per gaudir de la tradició, de les emocions, i fins i tot del dolç plaer de la llagrimeta.
I sobretot pels nostàlgics, també és moment de records, de melangia, d'enyor de coses pasades, d'aquells Nadals de quan érem infants. Són records que esgarrapen l'ànima, però que al mateix temps ens fan conviure amb llocs i persones que guardem en un racó del nostre cor i que només són nostres.
Després, un cop ha passat el Nadal, tot sembla continuar igual i la rutina s'instal·la en les nostres vides. Tant de bo que aquests dies deixessin la seva petja per tot el que queda d'any.
