Ahir vaig anar a Cadaqués. A l`hivern és un lloc tranquil i deliciós. Feia un dia de sol que resplendia damunt les teulades i les cases albes, des de l'església solitària. Els carrerons costeruts m'han conduït davant mateix del mar que lluïa una blavor intensa. Aclaparada per la bellesa mediterrània m'he deixat envair deliberadament per la síndrome de Stendhal sense desmaiar-me. He vist al costat d'una barca, un home vell de poble i he imaginat que era Konstandinos Kondos ressuscitat. He mirat una paret seca i he pensat en l'Agama Stellio d'en Daco però no l'he vist enlloc. Deu hivernar amagat entre les roques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada