Avui, quan he anat a comprar el diari a la papereria del barri, m’he aturat a tafanejar els llibres que exhibia el seu aparador. La botiga, que ha canviat d’amo fa poc, no té gaire gènere, la qual cosa em fa dubtar de la seva continuïtat. Pel matí encara va venent diaris i revistes però a la tarda la veig bastant buida de clients. He constatat que la majoria de llibres són en castellà encara que, sortosament, en un raconet he ullat “El violí d’Auschwitz” de la nostra MAA. M’ha fet somriure la barreja poc afortunada de títols: al costat d’un retrat de la vida de Benet XVI he vist un manual de butxaca del Kama-Sutra i ben a prop un llibre de cuina catalana.

La dèria encara debia bullir latent perquè més tard, i sense venir a tomb, se m’ha encès la llumeta i he anat directa a l’armari de l’habitació. Dins la maleta de viatge he trobat per fi la bossa plegable. Es veu que, de manera inconscient, i mentre parlava amb el meu marit l’he guardat allà, com vaig fent amb moltes coses que decideixo endur-me pel cap de setmana. El meu ànim s’ha tranquil·litzat per fi.
No saps com he rigut al llegir que hi ha fets que t'alteren el teu sistema nerviós.
ResponEliminaFrancina de debò que et felicito per la teva forma tan preciosa i entenedora d'explicar les teves incidències. Ets fantàstica.