AFRODITA
Ets filla de la mar, d'amor deesa,
l'escuma t'ha creat per ser feliç.
Com perla resplendent, reina en bellesa,
convides a la festa del desig.
El temps que el blat comença a rossejar, la primavera que vaig complir vint-i-un anys...
El temps en que maduren els préssecs, el juliol que vaig complir dinou anys, vaig decidir que havia arribat també el temps de ser feliç. La vida em somreia: tenia uns pares i una germana que m’estimaven i una feina satisfactòria; havia fet les paus amb el meu cos després d’un temps de desavinences adolescents. I havia conegut algú molt important.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada