Glauca marxa de Cos i embarca per anar a veure la germana malalta. Seguint l’estructura de l’autora faig un escrit propi.
Sempre m’ha agradat visitar el Museu Nacional d'Art de Catalunya i encara més d’ençà que es van aplegar les diferents col·leccions al Palau Nacional de Montjuïc, al MNAC. Però el dia que vaig saber que el meu fill havia de marxar a viure molt lluny de Barcelona tenia el cor massa oprimit per delectar-me amb les obres d’art que omplen l’edifici. Així i tot, sabia que aquell indret m'endolciria l'ànim i parava atenció en les obres que des de sempre m'han captivat, cadascuna en el seu estil: El rigor i virtuosisme de Fortuny, la depurada elegància de les escultures de Clarà i Llimona, l’encert en la delicada composició dels quadres modernistas de Casas i Rusiñol o l’evanescent simbolisme de Joan Brull en la pintura “Somni”.
L'art i la bellesa, van alleugerir el pes d'una absència anunciada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada