dijous, 3 de febrer del 2011

DESAPARICIÓ

Avui, quan he anat a comprar el diari a la papereria del barri, m’he aturat a tafanejar els llibres que exhibia el seu aparador. La botiga, que ha canviat d’amo fa poc, no té gaire gènere, la qual cosa em fa dubtar de la seva continuïtat. Pel matí encara va venent diaris i revistes però a la tarda la veig bastant buida de clients. He constatat que  la majoria de llibres són en castellà encara que, sortosament, en un raconet he ullat “El violí d’Auschwitz” de la nostra MAA. M’ha fet somriure la barreja poc afortunada de títols: al costat d’un retrat de la vida de Benet XVI he vist un manual de butxaca del Kama-Sutra i ben a prop un llibre de cuina catalana.
Després he anat al súper a comprar un parell de coses i he trobat a faltar la bossa plegada que sempre porto per no fer servir les de plàstic. Un cop a casa he remenat, ben enderiada, tots els racons possibles de la casa i no l’he trobada per enlloc. Aquest fets en principi insignificants però per mi inexplicables, tenen la virtud d’alterar el meu sistema nerviós. Al cap d’una estona he decidit deixar de buscar i esperar que aparegui per sí sola un moment o altra – Ja sortirà - m’he dit, intentant asserenar-me. No acostumo a perdre gaires coses, llevat de les ulleres que extravio tot sovint per casa, fins el punt que, cercar-les, ha esdevingut l’esport preferit de la família, néts inclosos. Sempre recordaré la gran descripció que el meu nét va fer de la meva persona  quan anava a P-4 : A la pregunta “com és la teva àvia?” va respondre “la meva àvia es diu Francina i sempre busca les ulleres”. Ignoro què debia pensar la professora de mi. Res de bo, segurament.
La dèria encara debia bullir latent perquè més tard, i sense venir a tomb, se m’ha encès la llumeta i he anat directa a l’armari de l’habitació. Dins la maleta de viatge he trobat per fi la bossa plegable. Es veu que, de manera inconscient, i mentre parlava amb el meu marit l’he guardat allà, com vaig fent amb moltes coses que decideixo endur-me pel cap de setmana. El meu ànim s’ha tranquil·litzat per fi.

1 comentari:

  1. No saps com he rigut al llegir que hi ha fets que t'alteren el teu sistema nerviós.

    Francina de debò que et felicito per la teva forma tan preciosa i entenedora d'explicar les teves incidències. Ets fantàstica.

    ResponElimina