Als anys setanta, quan grups ecologistes reivindicaven la protecció dels Aiguamolls de l’Empordà i es manifestaven a favor de la declaració d’aquells paratges com a reserva natural, M. Àngels Anglada va dedicar a la causa aquest poema que ha fet història. Gràcies a Josep Tero el record d'aquella veu poètica perviurà encara amb més força.
ELS AIGUAMOLLS
Envaireu aquest recer vivent
que ja de lluny enyoren tantes ales?
No trobarà més l’aigua nodridora
i els verds amagatalls l’ocell del Nord?
Àlics rosats, amics coll-verds, adéu,
adéu, xic corriol i fredeluga,
princesa acolorida de l’hivern.
Murs de ciment, deixalles, només pols
seran els nius on bategà la vida.
Però quan haurà mort l’últim ocell,
lassat del vol, a frec d’aigua alterada,
quan escates d’argent no tindrà el mar
no espereu respirar: ja, lentament,
l’home- botxí comença l’agonia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada