CAPÍTOL VI

     

DESCRIPCIÓ D'UN PALAU FANTÀSTIC.

EL PESCADOR I LA SIRENA

En Quim era un pescador que cada vespre es feia a la mar amb la seva barca. Una nit de lluna plena, va notar un pes extrany dins la xarxa i, tot seguit, escoltà una veu que somicava: Sorprès, observà que, dins la xarxa una sirena de cabells llargs es debatia per lliurar-se; de seguida la va desfer i la sirena, agraïda, li somrigué. De sobte, l’agafà de la mà i sense dir res l’arrossegà a les fosques profunditats. En Quim, espantat,  cregué que havia arribat la seva darrera hora, però aviat va comprovar que podia respirar dins l’aigua i que aquella mà suau el conduïa per un camí fluorescent. Arribaren fins una gruta orlada d’estrelletes i un cop dins, els ulls atònits d’en Quim descobriren una bellesa mai imaginada: Domassos de corall vermell resplendien entre el rocam daurat de les parets; al sostre, caramells d’estalactites irisades iluminaven l’espai i pel terra, una ondulant catifa d’algues d'argent, esquitxada amb la policromia d’una flora exhuberant, conduïa fins una roca de cristall. Encimbellada al damunt, una gegantina petxina blanca de nacre iridiscent s’obria majestuosa, encoixinada amb delicades perles. La sirena es va asseure damunt d’aquell tron perlat: "Sóc la reina de les sirenes –digué- i t´he volgut mostrar el meu palau per agrair que em deixessis marxar". En Quim tan sols encertava a balbucejar mots incoherents i la sirena, comprenent la sorpresa del pobre pescador el prengué altre cop de la mà i el retornà fins el lloc on havien deixat la barca. "No expliquis el que has vist –li digué – No tinguis por – respongué en Quim ja més tranquil -  No ho faré perquè estic ben segur que ningú em creuria. Serà un secret entre tots dos." La sirena es sugmergí de nou i en Quim intentà continuar amb la pesca, encara ben atordit.

Des de llavors, les nits de lluna plena, la sirena anava a saludar en Quim i ell l’esperava amb frisança. Així va començar una estranya relació amorosa que ningú mai va conèixer i que durà per sempre.