"Semblava un somni" -diu la Glauca mentre reposa en una de les cambres dels hostes de l'Oracle dels Morts a l'Epir. Jo també vaig somiar un dia a Girona.
El tren em duia tranquil·lament fins a Girona, a veure l’exposició dedicada a Joan Brull, sense sospitar el què m'esperava. Sempre disposada a reivindicar la vàlua dels nostres artistes, m’interessava l’obra d’aquest pintor barceloní de finals del XIX, que coneixia vagament. Tan sols sabia que havia passat per una època realista i més tard per una etapa molt més mística. "A veure com serà" -pensava.
Recorrent les diverses sales, ben aviat em captivà aquesta segona etapa i, gairebé sense adonar-me’n, em submergí de ple dins l’univers Brull: delicades nimfes, fades subtils, dones etèries embolcallades amb una aura de misteri enmig de paisatges boirosos, desfilaven en al·legories inconcretes carregades de misticisme. Subjugat completament el meu esperit per una estranya aroma encisadora, davant del quadre “Somni”, paradigma del simbolisme, ja no era tan sols la Francina amiga de l’art, la defensora dels nostres artistes, sinó una d’aquelles fèmines alades que passejava ingràvida per edens poètics com si hi surés. Per les dreceres de somni de Brull jo també vaig arribar a somniar. Heus ací el poder del veritable artista. De tornada a Barcelona, el meu tren i jo encara volàvem.
Recorrent les diverses sales, ben aviat em captivà aquesta segona etapa i, gairebé sense adonar-me’n, em submergí de ple dins l’univers Brull: delicades nimfes, fades subtils, dones etèries embolcallades amb una aura de misteri enmig de paisatges boirosos, desfilaven en al·legories inconcretes carregades de misticisme. Subjugat completament el meu esperit per una estranya aroma encisadora, davant del quadre “Somni”, paradigma del simbolisme, ja no era tan sols la Francina amiga de l’art, la defensora dels nostres artistes, sinó una d’aquelles fèmines alades que passejava ingràvida per edens poètics com si hi surés. Per les dreceres de somni de Brull jo també vaig arribar a somniar. Heus ací el poder del veritable artista. De tornada a Barcelona, el meu tren i jo encara volàvem.
HAIKUS A GLAUCA
Vagues inquieta
pel regne de les ombres
temptant l'oracle.
Busques venjança
cercant justa resposta;
vana esperança!
Resta tranquil·la,
no siguis venjadora,
canta i estima.
Francina, uns haikús molt ben lligats amb el relat.
ResponEliminaFrancina, amiga de l'art, que bonic poder volar!
ResponEliminaSomnis fantàstics que semblen dictats per les Muses. Els poemes lligats agafats de la mà del relat. Preciós!
ResponEliminaRaimunda