UNA HISTÒRIA DINS DEL GENOCIDI ARMENI

Un cop finalitzada la lectura de “No em dic Laura”, seguirem aquest repàs emocionant per l’obra de M. Ángels Anglada amb el llibre “Quadern d’Aram”, una història sobre el genocidi d’armenis.

Armènia, un país muntanyós situat en la península d’Anatòlia, limita al nord amb Georgia, a l’est amb l’Azerbaijan i al sud amb Turquia i l’Iran. De cultura molt antiga, la seva condició de veïnatge amb el gran Imperi Otomà l’arrossegà a un destí de dramàtica crueltat.
A finals del segle XIX, l’Imperi Otomà que havia abastat gran part de l’orient pròxim, els Balcans i Grècia, fins arribar a les portes de Viena, va haver d’acceptar la dràstica reducció de límits que l’imposaren els països de cultura cristiana i ocupar tan sols el que és ara l’actual Turquia. A l'extrem més oriental hi havia el poble armeni, de cultura cristiana-ortodoxa, que seguia formant part de l’estat otomà, encara que no gaudia dels mateixos drets que els musulmans. La revolta que intentaren els armenis reclamant un mateix tracte, va topar amb la intransigència dels turcs que els consideraven no creients i van respondre exterminant 200.000 armenis.
Després d’uns anys de relativa convivència, en que els Joves Turcs, com s’anomenava el govern, semblaven avançar cap a un nou ordre de progrés, arribà la Gran Guerra i amb ella la creença d’una traició dels armenis, propiciada pels que vivien en la part russa del territori. Amb aquest clima de desconfiança i amb la idea de tornar a crear la Gran Turquia, van iniciar una campanya d’extermini sistemàtic d’armenis per mitjà de decrets, deportacions i assassinats en massa de la població. Es calcula que van morir entre 1,2 i 1,5 milions d’armenis, és a dir, quasi la meitat dels que vivien en l’Imperi otomà.

En aquest marc tan colpidor se situa el relat de "Quadern d'Aram", explicat, sens dubte, amb la sensibilitat que caracteritza l'obra de M. Àngels Anglada.