divendres, 12 de novembre del 2010

RECORD INESBORRABLE


Del capítol tres, "La font del Desmai", en que MAA evoca el bell record d'algú que la va marcar profundament, extrec una experiència pròpia en el mateix sentit.
Quan jo tenia set anys, al mateix replà de casa van venir a viure uns veïns nous amb dues filles, l’Alba i la Diana. Els noms ja em van cridar molt l’atenció, perquè en aquells temps no eren gens comuns. Eren una família poc convencional, on ni el marit ni l’esposa, semblaven desenvolupar les tasques que jo veia a casa meva. Ben aviat em vaig fer molt amiga de la petita, la Diana, que era de la meva edat, i per ella vaig saber que venien de Mèxic, on havien viscut uns quants anys. Ningú em va explicar llavors que eren catalans exiliats de guerra que havien pogut retornar, però jo m’adonava que eren diferents a la gent que fins llavors havia conegut. Amb la petita tot sovint vaig compartir jocs, però amb la gran, l’Alba, que ja era una noieta espigada d’uns catorze anys, vaig establir un vincle d’amistat que ha esdevingut inesborrable. Desprenia un aire d’espiritualitat i de puresa que em van predisposar a veure-la com una mena de fada a la que jo admirava de tot cor. Tenia molt bona veu i li agradava molt cantar, i amb paciència m’ensenyava unes cançons que jo no coneixia i que res tenien a veure amb les que escoltava per ràdio. Eren les cançons catalanes de muntanya que ella aprenia en la coral de la Unió Excursionista de Catalunya. Recordo haver passat estones delicioses dins la cuina de casa seva, enmig d’olles i cassoles, entonant aquelles cançonetes que exaltaven la natura, o fent cànons amb nadales ben nostrades. Amb ella vaig descobrir que, amb la modesta eina de la veu, podíem recrear la bellesa que hi ha en el món i això enlairava la nostra ànima que semblava volar.
Més endavant, quan es va casar i se’n va anar a viure a Mataró, aquells diàlegs musicals es van interrompre, però, tot i així, quan ens retrobàvem a Barcelona, aprofitàvem l’avinentesa per reprendre aquells cants que tant ens havien fet gaudir. Per a mi, són un patrimoni estimat i enriquidor que m'acompanyarà per sempre més.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada