Per inèrcia o mandra, moltes vegades consumim la vida sense assaborir-la, però seria bo aturar la mirada sobre el que anem veient i descobriríem moltes coses positives. Clar que no sempre topem amb la col·lecció de fets que avui l’atzar ha decidit posar en el meu camí.Per començar, baixant l’escala de casa, la noia que fa la neteja m’ha saludat amb un estimulant somriure d’orella a orella. Sembla una dona feliç -m’he dit-. Ja al carrer, davant meu, un avi amb cotxet, anava dient cosetes al nen que passejava, formant una estampa d’allò més tendra i feliç. He entrat en una botiga de roba i la dependenta que m’ha atès m’ha deixat ben sorpresa: Era com les d’abans!! (és un dir); professional, amable i aparentment feliç amb la feina. Ja de tornada, he escoltat l'adéu cordial del carter del barri, que aprofitava l’avinentesa per retreure’m haver creuat en vermell. Se’l veia feliç renyant-me. No ho faré més! –li he cridat conscient de dir una mentida. A la cua del súper, la senyora del meu davant, m’ha deixat passar sense demanar-li-ho, quan ha vist que només duia un article –una altra feliç- he pensat. A la botiga de fruita, la noia que acaba de ser mare fa un mes, ha tornat a la feina i ben somrient m’ha ensenyat la criatura, una nena preciosa que dormia plàcida i suposo que feliç.
Tot obrint la porta del carrer, he pensat en la bona gent que viu al meu barri encara que, segurament, aquest matí dec haver ensopegat amb les persones més optimistes. Sigui com sigui, el cas és que, mentre l’ascensor acomplia la missió de pujar-me fins al tercer pis, he decidit sentir-me feliç.
Tot obrint la porta del carrer, he pensat en la bona gent que viu al meu barri encara que, segurament, aquest matí dec haver ensopegat amb les persones més optimistes. Sigui com sigui, el cas és que, mentre l’ascensor acomplia la missió de pujar-me fins al tercer pis, he decidit sentir-me feliç.
