MIRADA IL·LUMINADA

Enceto el primer relat de la M. Àngels Anglada, "No em dic Laura" i buscaré una mirada il·luminada d'infantesa tal com fa ella en el primer capítol titulat "El carrer de la Riera" quan recorda botigues i personatges del seu carrer.

Enmig de la gris postguerra que ens va tocar viure, qualsevol sortida de la rutina esdevenia motiu d’atracció. Encara ara puc reviure l’alegria que sentia quan la meva mare ens duia als banys de la Barceloneta a la meva germana i a mi. Aquelles platges tan poc afavorides de l’època, exercien sobre mi una fascinació que altres indrets amb més bellesa no han superat. La festa començava ja amb els preparatius: tovallola ratllada, banyador vermell de llana (encara recordo la seva aspror), galleda, pala, motllos per fer flamets (tot metàl·lic i una mica rovellat per l’aigua i la sal) i per arrodonir-ho un flotador amb dibuixos de popets i altres motius marítims, que jo trobava encantadors. Tot un equip de banyista anys cinquanta entaforat en una bossa, que constituïa el meu bagatge d’il·lusió estiuenca, bastant orfe de novetats estimulants. Un cop ja situada damunt la platja, res podia decebre les meves expectatives: El trajecte que havíem fet amb un tramvia ple a vessar, la sordidesa que desprenia el barri de la Barceloneta o la poca higiene ambiental, es reduïen a anècdotes insignificants, quan contemplava la magnificència del mar immens malgrat la mala qualitat de l’aigua, i descobria la sensació ingràvida del meu cos flotant sobre les ones; ones que, amb el seu vaivé arrossegaven pedretes de mil colors, que la meva germana i jo triàvem amb cura, com si de joies precioses es tractés. La sorra era un altre al·licient a afegir a l‘indret màgic; semblava increïble la quantitat de formes que podien sorgir tan sols amb un munt de sorra i una pala i una galleda. La nostra imaginació era capaç d’edificar castells envoltats d‘ondulants camins, pous i muntanyes que dissenyàvem a voluntat. El fet de sentir-nos lliures en el petit món repressiu que llavors es vivia, dotava aquell espai d’un atractiu especial. Sempre agrairé a la meva mare que ens proporcionés aquelles jornades glorioses, fetes a la mida del nostre esperit infantil, àvid d’aventura i llibertat.