En el capítol dos titulat "La casa de l"Heura" va prenent cos un personatge enderiat en cabóries que mantenen intrigada a la petita M. Àngels. Sembla pertanyer a un món imaginari, lluny del que l'envolta. Faig el relat inventat d'algú que també viu en una realitat diferent
La senyora Blanca, la meva veïna del davant, no era com tantes senyores de la seva edat. No sortia per les tardes ben abillada per asseure’s a conversar amb amigues, tot prenent un cafè, o a passejar guaitant botigues. La senyora Blanca només sortia de bon matí a comprar les quatre coses que necessitava i prou; després es quedava tota sola a casa. La senyora Blanca era una figureta de vuitanta i tants, de cabells blancs i aspecte afable. Si algun matí ens creuàvem, em saludava amablement. Poca cosa sabia d’ella ja que jo feia pocs mesos que vivia en aquella finca. Crec que, de tant en tant, algú l'anava a veure però no n'estic segura. Me la imaginava arraulida fent ganxet per matar les hores i escoltant la ràdio, ja que tot sovint se sentia música, però un dia vaig descobrir que anava errada.
Vaig trucar a casa seva per retornar-li un sobre que m’havia arribat per equivocació, i em va sorprendre la gran quantitat de fotografies que tenia penjades en el rebedor. Eren fotografies en blanc i negre d’una dona jove, de cabellera negre i vestit de nit. -És maca, oi?- digué complaguda- És una gran artista; aquesta nit actua al Novetats. Em vaig apropar als retrats. Els ulls, la boca, l’expressió: vaig veure clarament que era ella. -Molt maca –vaig dir ben atordida. Llavors em conduí fins una sala atapeïda de fotografies, cartells, retalls de diaris i discos vells; una mena de santuari -Tots aquests diaris parlen d’ella- em va dir amb orgull. -Mira, veus? Aquí diu que avui cantarà al Novetats, ja t’ho havia dit, oi?- i me’n mostrà un de l'any de la picor, tot esgrogueït. – I aquests discos? – vaig preguntar sospitant què em diria.- Ah, sí, també són d’ella. En vols escoltar un? Em passo el dia escoltant-los, saps? Són tan bonics! - I mentre ho deia el vell rostre s'il·luminà amb l'esguard ple d'il·lusió.
Vaig sortir impressionada. La senyora Blanca vivia envoltada de velles relíquies que la retornaven a un passat feliç. Qui sap per quin motiu i en quin moment va aturar el rellotge de la seva vida i es va centrar en aquells anys d'esplendor. Un desengany? Un trastorn de salut? Passat i present es confonien i la pròpia identitat també. La seva existència tan sols era un tràmit que omplia de la manera més plaent. Vaig pensar que aviat la senyora Blanca deixaria de ser la meva veïna.
Vaig trucar a casa seva per retornar-li un sobre que m’havia arribat per equivocació, i em va sorprendre la gran quantitat de fotografies que tenia penjades en el rebedor. Eren fotografies en blanc i negre d’una dona jove, de cabellera negre i vestit de nit. -És maca, oi?- digué complaguda- És una gran artista; aquesta nit actua al Novetats. Em vaig apropar als retrats. Els ulls, la boca, l’expressió: vaig veure clarament que era ella. -Molt maca –vaig dir ben atordida. Llavors em conduí fins una sala atapeïda de fotografies, cartells, retalls de diaris i discos vells; una mena de santuari -Tots aquests diaris parlen d’ella- em va dir amb orgull. -Mira, veus? Aquí diu que avui cantarà al Novetats, ja t’ho havia dit, oi?- i me’n mostrà un de l'any de la picor, tot esgrogueït. – I aquests discos? – vaig preguntar sospitant què em diria.- Ah, sí, també són d’ella. En vols escoltar un? Em passo el dia escoltant-los, saps? Són tan bonics! - I mentre ho deia el vell rostre s'il·luminà amb l'esguard ple d'il·lusió.
Vaig sortir impressionada. La senyora Blanca vivia envoltada de velles relíquies que la retornaven a un passat feliç. Qui sap per quin motiu i en quin moment va aturar el rellotge de la seva vida i es va centrar en aquells anys d'esplendor. Un desengany? Un trastorn de salut? Passat i present es confonien i la pròpia identitat també. La seva existència tan sols era un tràmit que omplia de la manera més plaent. Vaig pensar que aviat la senyora Blanca deixaria de ser la meva veïna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada