SANDÀLIES D'ESCUMA

M. Ángels Anglada, en la novel·la “Sandàlies d’escuma”, descriu la vida quotidiana de la Grècia d’abans de Crist, barrejant fets històrics i altres imaginats, amb el coneixement propi del qui ha dedicat una gran part de la seva existència a estudiar aquella cultura, i això sol ja mereix un gran respecte per part del lector. Però molt més encara si els personatges, les situacions i els diàlegs, resulten creïbles. Crec que fins i tot per a ella, tan versada en el tema, debia resultar difícil en certs moments, traslladar al paper alguns passatges que reflectissin de forma natural la vida de Glauca, la protagonista. Explicar els sentiments i les emocions d’una dona d’aquella època,  i  afegir al relat la complexa societat grega, farcida de mites i deïtats, representa un repte complicat de resoldre. I certament ho aconsegueix, creant una atmosfera pròpia, on els personatges es mouen amb tota naturalitat, i les situacions resulten versemblants. Seguint la vida de Glauca hem descobert el desenvolupament d’una jove que s’obre a la vida i l’amor, que coneix la felicitat i la dissort, la injustícia i la mort, i que dedica gran part del seu temps a la música i a compondre poemes fins arribar a una maduresa serena, i també ens hem introduït dins la mitologia de la Grècia antiga.

Però enmig del difícil equilibri que comporta sostenir una trama en un món tan allunyat, M. Àngels Anglada  utilitza sàviament les millors cartes que sap jugar: en el tractament subtil de la protagonista, una dona plena de matiços i delicadesa, i en la seva visió del comportament humà de les societats. Aquestes són unes característiques essencials i constants en  les seves obres, fetes amb rigor, sentiment i gran sentit de la justícia, i que vénen a reflectir la personalitat de la M. Àngels, sigui quin sigui el lloc i l’època relatats.