CANÇÓ DE LA SAL

Josep Tero, que ha musicat i ha donat veu a l'esplèndit poema de Jordi Bilbeny, dedicat a l'Escala, ens explica el significat de la Festa de la Sal. De ben segur, la M. Àngels Anglada hauria gaudit amb aquesta música que ens porta ritmes i cadències mediterrànies, de reminiscències gregues; i també hauria participat amb l'esperit alegre i evocador de la festa.

" Des de 1997, cada primer dissabte d'octubre els escalencs revivim l'origen de la nostra vila en una festa -la de la Sal-, i redescobrim la història de la nostra comunitat de poble mariner, formada a l'entorn d'una de les cases més antigues de l'Escala, l'Alfolí, magatzem de la sal."

CANÇÓ DE LA SAL

Dels límits del meu mar, sobre el llençol d'amor, tan infinit,
que l'aigua empara;
entre dofins sagrats, entre la calma tibada del cel
dins el meu cor...

Ancoren lentament, sempre al meu port, les barques de la sal
i de la vida;
i en la blavor dels cingles que respiren... i fan més dens
l'antic recer del goig.

Sento ara jo pures totes les vides, com bots flotants,
sobre l'alè del món,
sobre l'alè del món.

Sortits de cada llar, amb l'aire nou, homes , dones i infants
obren la prima
esperança de poble amb un somriure.
I mentre van collint el seu tresor.

puc seguir el pas daurat de tots el bous quan, or endins,
a l'Alfolí s'enfilen,
i en el seu rastre perdut, i en l'adormida fragància del cossos
i dels sons,

sento ara jo pures totes les vides com bots flotants,
sobre l'alè del món,
sobre l'alè del món.